dijous, 20 de novembre del 2014

Els forns de calç

Existeixen construccions amb clares remi-niscències d'èpoques d'esplendor passades que, alhora, ens atrauen per experimentar baix un món de nostalgia els grans moments viscuts pels individus que ens precediren. A la nostra localitat, des de temps remots es produïa calç. Durant molts anys, de la venda d'aquell producte es sufragaren les despeses de la festa de Moros i Cristians. Un dels forns amb més rellevància fou el forn dels “Moros”.

-Una tecnologia molt antiga que ha deixat testimonis.

En época romana, la calç ja era molt utilitzada i la seua obtenció era ben coneguda, de tal manera que Marc Porci Cató (234-145 a. de C) a la seua obra “De agricolia” explicava amb tot detall com havia de ser un forn de calç. Aquesta tècnica no varià gens al llarg dels segles perquè els forns que varen
funcionar fins la década 1960, eren pràcticament idèntics als descrits fa més de 2200 anys.

Els forns foren abundants on hi havia roca calcària, però s´han conservat malament. Plens de brossa, hui no és troben fàcilment.

-Uns forats a la serra

A la plana, es troba una de les construccions més representatives. De l'observació del que queda, es poden descriure les següents parts. Els forns es construïen excavant-los en pendent o marge, de forma que es podia accedir per dalt com per baix. Tenien forma cilíndrica i la part baixa anomenada olla era un poc més estreta perquè l'envoltava una banqueta. Aquests forns es construïen en llocs on hi havia pedra de calç i llenya per evitar el transport de materials. A més a més, els forns tenien una durada limitada. La raó era que al estar excavats en terreny calcari, quan es coïa la calç, també es coïa el forn i, per conseqüència les parets d´aquest es desgastaven 2 cm.

-Forn tradicional, de funcionament intensiu

Diferents tipus de forns han existit a tot el territori valencià. Altra modalitat de construcció amb rellevància fou el forn “de raig”. Com s'ha esmentat abans, a Llutxent hi havia un forn a la partida de la carrasca, anomenat el forn del “Moro”, prop de l'antic sequer. La comparsa de moros Grocs, junt a la de Garibaldins, Cavalleria i Tomasins produïen calç per recaptar diners i amb la seua venda, pagar les despeses que ocasionaven durant la celebració de les festes. El forn del “Moro”, tenia unes característiques diferents. En lloc d'estar excavat al terreny, aquest forn es construïa amb pedra i morter de calç i, el seu interior estava revestit de pedra sorrenca, anomenada també pedra de saldó, la qual es trobava a la zona i estava formada per sorra no calcària consolidada. Aquest tipus de pedra no s'alterava amb el foc, per tant, no es desgastava. La calç produïda es destinava a la venda.

FORN DEL “MORO”

-Extracció de la pedra calcària

La pedra de calç, s'extreia de la pedrera que al mateix temps, estava al costat o molt prop del forn. Les roques es carregaven a mà, apilant-les en un carro, mentre que els matacans (pedres que es podien agafar amb una mà) i els menuts (roques xicotetes) es recollien amb un rasclet o arpella i es posaven en un carretó. El carro i els carretons descarregaven al costat del forn.

-Carregar el forn

Primerament, per omplir el forn es realitzava la volta que carregava damunt de la banqueta. Mentre s'omplia la part baixa del forn, les pedres s'entraven per la porta. Les roques utilitzades per a la volta tenien forma de llosa i es posaven horitzontalment. Una vegada es tancava la volta, s'anava cobrint la vora amb matacans.

A continuació, es tancava la porta amb dues capes de pedra i a partir d'aquell moment s'havia d'omplir des de dalt, continuant amb matacans fins a l'alçada de la clau de la volta. A partir d'aquest nivell s'omplia amb pedres posades verticalment fins al nivell de la vora del forn. El paller, es feia per dins amb matacans i per fora amb menuts. Finalment, el paller es tapava amb fang, excepte el voltant de la base i el cim, per on eixia el fum. L'operació de la càrrega del forn durava un dia i cabien unes 10 tones de pedra.

-El combustible

Es cremava feixina: feixos fets amb branques de pi per fora i, l'interior de romaní, argelagues o qualsevol brossa recollida al bosc. Les feixines eren més grans i més econòmiques que els costals, que eren feixos més menuts, ben fets i tots ells de pi, i s'utilitzaven als forns de pa.

Els feixos es compatibilitzaven en càrregues (unitats carregades a bast per
un animal). Una càrrega eren quatre feixos.

-Coure

Per començar la cuita, utilitzaven uns pocs feixos perquè d'aquesta manera, el forn agafava calor lentament, i així, s'evitava un escalfament ràpid i amb perill que les pedres esclataren.

Amb el forn temperat, es començava a coure. S'ubicaven els feixos de llenya per la boca del forn a fi de mantenir el foc ben viu. Abans d'introduir-los al forn, els feixos es desfeien i amb l'ajuda d'una forca s'escampaven per dins l'olla, procurant repartir el foc de la forma més correcta.

Si més no, amb la cocció, la pedra de calç anava agafant color roig cada vegada més viu i intens. Quan després del procés agafava el color groc daurat, la roca ja estava cuita. A més d'això, el color del fum indicava l'estat de la cocció, al principi el fum era negre i, progressivament s'aclaria fins el color blanc que, indicava que el producte estava fet.

-Desenfornar

Per desenfornar, es rebentava la paret construïda a la porta. Quan el forn s'havia refredat suficientment, es netejava l'olla traient la cendra i, al mateix temps, la calç viva es treia a mà per la porta. Els terrossos menuts es recollien amb arpella. Posteriorment, amb el recompte, de les 10 tones cogudes resultaven 5 de calç viva.

-Elaboració de calç hidràulica

Prop del forn, habitualment hi havia una esplanada coberta anomenada l'amarador. Allí, s'escampaven els terrossos de calç i es ruixaven amb aigua. Posteriorment, la calç mullada es passava per un molí que tenia la funció de reduir el material a pols (calç hidràulica). Darrerament, el producte resultant a la fi del procés, s'introduïa en sacs, poals.

-Venda de la calç.

Els dos productes produïts, com anteriorment s'ha referit, eren la calç viva i la calç hidràulica. Certament, es venien a pes a peu del forn, directament al consumidor o a revenedors dels pobles veïns.

• Document extret del llibre l´armadura del caragol. Alfred Garcia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada