MOROS I CRISTIANS, LA SOLDADESCA
Les primeres notícies de lluites simulades entre moros i cristians són de
l´any 1150 quan, amb motiu de la celebració de l´enllaç a Lleida entre Ramon
Berenguer IV de Barcelona i Peronella d´Aragó, es representà una dansa
al·legòrica. Posteriorment, un dels esdeveniments més importants realitzat al
segle XIV, fou a Ceuta. El 25 de Juliol de 1309, amb la commemoració de
l´aniversari del rei Jaume II, les tropes catalanoaragoneses, després de conquerir
la ciutat, representaren la batalla. Es distribuïren al voltant d´un castell de fusta
i escenificaren la victòria dels creuats amb l´ajuda de sant Jordi.
Des de temps immemorials, tots els assentaments d´aquest territori
disposaven de medis per a la seua autodefensa. Principalment, aquells que per
la seua proximitat a la mar estaven exposats a les incursions i atacs dels pirates
àrabs durant els segles XVI i XVII. Totes aquestes poblacions, tenien
organitzacions i grups de veïns amb armament per poder sofocar quelcom atac
de l´enemic. Aquestes agrupacions o milícies, anualment, oferien demostracions
als veïns.
D´altra banda, estaven les festes religioses que, gradualment, després de
la reconquesta, anaren esdevenint-se en tradicions a totes les localitats. Les
primeres manifestacions festives eren alardos, romeries i processons que
acompanyaven a la imatge o el patró de la vila. Amb el pas del temps, aquestes
romeries esdeveniren un motiu festiu important on tothom acudia per gaudir.
Totes les celebracions eren convocades per la gent més adinerada o amb més
poder civil. Fou per això que, amb l´assistència d´alts càrrecs de la societat, les
milícies lliuraren un paper transcendental executant exercicis de tir a l´honor del
patró i les autoritats. A partir d´aquest moment, amb la unió de festa, soldats i
arcabusseria nasqué la soldadesca.
La soldadesca, era un grup de soldats que havent sigut o no, imitaven
les graduacions, exercicis i la utilització de les armes de foc en certes
solemnitats públiques, disparant salves d´arcabusseria i fent evolucions en la
desfilada. L´origen immediat d´aquestes milícies derivà de les milícies
ciutadanes creades per Carlos I, al segle XVI, per a la defensa del litoral.
Segons Jovellanos, a “Memoria sobre espectáculos públicos i diversiones” de
1790, explicava la propagació d´aquests actes festers a tota la zona de llevant.
Des del segle XVI fins el XVIII, aquestes confraries eren les responsables
d´acompanyar el patró així com disparar salves. A més a més, aquestes
agrupacions, habitualment anaven acompanyades per música. La música
utilitzada en aquella época era militar i, al mateix temps, es componia de dos
grups:
-Percussió, es caracteritzaven per l´ús dels tambors. Instrument musical
format per una caixa cilíndrica tancada per un extrem o per tots dos, amb una
pell tensada.
-Flautí, instrument petit de so més agut i penetrant que la flauta ordinària que
s´emprava a l´exèrcit. Persona que empra aquest instrument per tocar-lo.
Finalment, al segle XVIII, malgrat els intents castellanitzadors per part de
la societat civil del país, s´editaren un extens nombre d´obres literàries que
exaltaven la figura del rei Jaume I. Una d´aquestes obres fou “La conquista de
Valencia y El Milagro de Luchente”, escrita per fra Tomàs Torres l´any 1776.
L´obra, més coneguda com “la comèdia”, evidencia la popularitat del rei
medieval, la passió i el sentiment d´amor de Zelima i el miracle dels corporals
ocorregut l´any 1239 a la localitat de Llutxent. Segons l´autor de Bocairent
Francisco Vañó, als seus treballs i estudis sobre la festa, aquests moviments
d´armes i representacions teatrals donaren l´origen a la festa de Moros i
Cristians.
Alfred Garcia Arlandis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada