La música festera, mig any

Bokimolls aquest cap de setmana es mig any, recorde que per portar convidat hi ha que apuntar-lo al forn de Catalina. Desde ací dessitjar-vos que passeu molt bon cap de setmana i que el disfruteu molt, tant als components de la nostra filà com als de la resta de filades del poble. Pose aquesta nova entrada titulada "La música festera" per anar fent boca, espere que vos agrade:

LA MÚSICA FESTERA

La música sempre ha estat fent costat i acompanyant les festes de moros i cristians des de l´inici.

Els primers anys, els acompanyaments estaven formats per instruments de percussió, trompetes i

cornetes ja que, les desfilades estaven envoltades d´un aire èpic i soldadesc.És aleshores quan les

comparses desfilen en marxes militars. Serà en el segle XIX, quan les bandes de música s´unixen a

les festes. Data de l’any 1817 la primera contractació a Alcoi d´una banda de música a la filà Llana.

En pocs anys, les altres filaes, també es faran acompanyar per una banda de música. És a partir

d´aleshores quan cobra importància la participació de les bandes en els actes festers. Amb la

incorporació de les bandes, les primeres peces interpretades foren pasdobles. Des de finals del segle

XIX i encara més al segle XX, l’entrà de moros i cristians cobrà una espectacularitat i importància

inusitada i l’anomenaren l´acte més cridaner i pintoresc del programa de festes de cada localitat. La

música s´adaptarà a aquest acte d´una forma espectacular. Amb el temps, va aparèixer un nou

gènere musical fester, la marxa mora. La composició A-Ben-Amer està catalogada com la primera

d´aquest tipus i és obra del compositor alcoià Antonio Pérez Verdú (1907) . La marxa mora és

l´evolució paulatina del pasdoble amb la incorporació de nous elements de percussió. Seguidament,

l´any 1958, l´autor Amando Blanquer Ponsoda, desenvolupà i creà una música específica per a

l´acte de l´entrà dels cristians, la marxa cristiana. L´obra és anomenada Aleluya. Cal destacar que

les marxes mores són obres musicals definides pel moviment o pel ritme; d´altra banda, els

pasdobles són marxes lleugeres. I per descomptat, s’ha de fer referència al pasdoble creat per

Gustavo Pascual Falcó, compositor de Cocentaina i autor de la peça musical més interpretada arreu

de la península ibèrica. Aquesta obra és Paquito el Xocolatero. Així doncs, els tres gèneres musicals

de les festes de moros i cristians són: el pasdoble, la marxa cristiana i la marxa mora. La seua

diferència està marcada pel ritme imprés a cadascuna d´aquestes.

-Marxa mora: composició utilitzada en l´entrà dels moros amb aire més parsimoniós i diferents trets

de melodia oriental. Compta amb un metrònom de 50-55 negres per minut, és a dir, 50-55 passes

per minut.

-Marxa cristiana: composició amb aire èpic i marcial i caracteritzada per un metrònom de 80 passes

per minut. És la peça utilitzada en l´entrà dels cristians.

-Pasdoble: composició utilitzada tant per moros com per cristians, caracteritzada per un metrònom

de 85 a 95 negres i d´aspecte lleuger. I finalment, s’hauria d’enumerar i fer referència a altres

gèneres desenvolupats per a la música de moros i cristians, com són les peces per a ballets, música

incidental per a esquadres, boatos, etc..

Alfred Garcia Arlandis

*Extret del llibre Sentiment garibaldí.