200 ANYS DE FESTA A LLUTXENT

200 ANYS DE FESTA A LLUTXENT

S´apropa abril, una data rellevant des de fa setanta anys per ser elegit com el mes de la
Festa de Moros i Cristians a Llutxent. Antigament fou al juliol però, no sent una data de goig i
alegria per a tots els llutxentins per impediments laborals es traslladà a l´últim diumenge d´abril, dia
de la nostra patrona, la Santíssima Faç.
Ja anem per 200 anys celebrant una de les expressions culturals amb més rellevància a tota
la geografia ibèrica. Es tracta d´una manifestació popular arrelada en els orígens de la nostra
cultura, per rememorar davall del prisma de la Festa els fets històrics produïts al País Valencià als
segles XI i XII però amb l´enriquiment d´altres successos els segles posteriors.
Però més enllà del desencontre i la batalla, la convivència de dues civilitzacions va deixar
una grandíssima empremta en la cultura que ha perdurat fins els nostres dies, de vegades en
qüestions d´importància i d´altres en minúsculs detalls qüotidians que passen desapercebuts.
Monuments, etimologies, sistemes de cultiu i regadiu, aliments, designació de localitzacions,
invents com el paper, càrrecs com el d´alcalde, algutzil... un conglomerat de factors que han
millorat positivament la vida i desenvolupament de la societat i, en conseqüència un poble,
Llutxent.

Des que aparegué el primer testimoni de la representació de l´obra teatral de la Comèdia el
1812 fins l´actualitat 2012, han passat dos segles plens de fervor, màgia, alegria i, per descomptat
de Festa. Un conglomerat de sensacions que al llarg del temps han servit per difondre els fets
històrics perpetuats a la vila. Açò ha de servir per continuar transferint sistemàticament el ric
patrimoni històric i cultural llutxentí a les pròximes generacions perquè així, perceben les nostres
arrels festeres i l´origen dels actes i les activitats celebrades a tots els moments de la història. Tant
actes genèrics com particulars ja que tots ells conformen la trilogia festera.
Conèixer la història i valorar els aspectes que més ens enriqueixen com a persones i que
són l´herència del nostre passat, publicat a llibres, manuscrits i papirs com la Comèdia ( La
conquista de Valencia i el milagro de Luchente ) ha de ser motiu d´orgull per a qualsevol societat
que, com la llutxentina, representà l´obra fins l´any 1954 a la Plaça Major. Ha de servir aquest
moment per descobrir i recordar el paper rellevant d´aquesta herència literària, un factor més de
difussió de coneixements i cultura. Mitjançant el sentiment, la paraula i els versos traspassà la
frontera del temps i les religions i exalçà el coneixement davant de l´enfrontament.

Alfred Garcia Arlandis